- ABANS QUE NEIXI L'ALBA
- ...mentre che'l danno e la vergogna dura...
- MICHELANGIOLO, Rime, 247
- És bo de tenir llàgrimes a punt, tancades
- per si tot d'una mor
- algú que estimes o llegeixes
- un vers o penses en el joc
- perdut
-
- o bé, de nit, abans
- que neixi l'alba, algun lladruc
- esquinça el dur silenci.
- I vénen els records
- de tantes culpes que no has
- mai expiat
- i veus el derrotat
- exèrcit dels homes
- arrossegant els peus feixugament
- per les planúries fangoses
- sota la pluja, mentre xiulen
- els trens.
- Que tot és dur, cruel, sense pietat
- i sempre el mal i la vergonya duren.
Joan Vinyoli
Enguany se celebra el centerari del naixement de Vinyoli, per això recordem un dels seus poemes i us convidem a llegir-ne d'altres i conéixer la seua poesia.
La sepultura
Recordem un poema de Roís de Corella
format per tres cobles de deu versos decasíl·labs estramps.
Pertany al cicle de
Lionor de Flors i hi fa una descripció ornamentada de l'arquitectura
de la tomba de l'amada on també es representa la seua mort com una
victòria de la dama. Pretén que en el monument funerari quede
reflectit el trist desenllaç de la seua història d'amor mér forta
que la mort.
Podeu trobar un comentari
del poema en Anàlisis i comentaris de textos literaris catalans
3 a cura de Narcís Garolera, n. 8 dels manuals de Curial pp. 137 a
167 “Dos poemes de Joan Roís de Corella: «A
Caldesa»
i «La
sepultura»”
per Josep Romeu i Figueras.
La
sepultura
En lletres d'or, tendreu en lo
sepulcre.
La mia mort per excel·lent
triümfo,
on clar veuran m'haveu llançat
del segle,
ab honestat matant ma vida morta.
E jo, esculpit, als vostres peus,
en marbre,
agenollat, mostraré gest tan
simple,
que tots diran, ab los ulls
corrents aigua:
“Cruel virtut, que no la pogué
vençre
gest tan humil d'aquest, qui fóu
un fènix
en vera amor, més amant que tot
altre!”
Estareu vós d'alabaust en
figura,
treta del viu; imatge de Helena,
en lo dit quart tenint un
esmeragde,
i, en l'altra mà, un ram de
agnus castus,
sobre lo qual planyerà una
tortra;
e dirà el mot, escrit sobre
verds lliris:
“Si per algú virtut se degués
perdre,
sol per a vós jo la volguera
rompre;
però lo mal no es deu jamés
concebre
per esperar algun bé en puga
nàixer.”
Si no poguí restaurar vos lo
viure
sol per temor de honestat
ofendre,
no us vull negar com aprenguí de
doldre:
a Déu pregant guardàs del fondo
carçre
vostre esperit, que al meu era
conforme.
Mudarà el gest la mia forma en
pedra,
quan llegiran aquest molt en la
tomba:
“Pensant per mi, haveu après
de plànyer.”
E no em doldrà la mia vida
trista,
que sol per vós la poguí bé
desprendre.
Biel Mesquida recita, A Mallorca durant la guerra civil
Amb motiu del centenari del naixement de Bartomeu Rosselló-Pòrcel reproduïm
ací
un dels seus poemes més coneguts.
Verdegen
encara aquells camps
i
duren aquelles arbredes
i
damunt del mateix atzur
es
retallen les meves muntanyes.
Allí
les pedres invoquen sempre
la
pluja difícil, la pluja blava
que
ve de tu, cadena clara,
serra,
plaer, claror meva!
Sóc
avar de la llum que em resta dins els ulls
i
que em fa tremolar quan et recordo!
Ara
els jardins hi són com músiques
i
em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El
cor de la tardor ja s'hi marceix,
concertat
amb fumeres delicades.
I
les herbes es cremen a turons
de
cacera, entre somnis de setembre
i
boires entintades de capvespre.
Tota
la meva vida es lliga a tu,
com
en la nit les flames a la fosca.
(D'Imitació
del foc,
1937)
Raimon- Balada de la garsa i l'esmerla
Amb
motiu de l'Any Roís de Corella, reproduïm ací un dels seus poemes més
coneguts, del qual podeu escoltar dues versions musicades diferents.
Ab los peus
verds, los ulls e celles negres,
pennatge blanc,
he vista una garsa,
sola, sens par,
de les altres esparsa,
que del mirar
mos ulls resten alegres;
i, al seu
costat, estava una esmerla,
ab un tal gest,
les plomes i lo llustre,
que no és al
món poeta tan il·lustre,
que pogués dir
les llaors de tal perla;
i, ab dolça
veu, per art ben acordada,
cant e tenor,
cantaven tal balada:
"Del mal que
pas no puc guarir,
si no em mirau
ab los ulls
tals, que puga dir
que ja no us
plau
que io per vós
haja a morir.
Si muir per
vós, llavors creureu
l’amor que us
port,
e no es pot fer
que no ploreu
la trista mort
d’aquell que
ara no voleu;
que el mal que
pas no em pot jaquir,
si no girau
los vostres
ulls, que em vullen dir
que ja no us
plau
que io per vós
haja a morir."
Joan ROÍS DE CORELLA
(segle XV)
pennatge: plomatge
sens par: sense igual, única
esparsa: separada
esmerla: merla
llustre: brillantor, lluïssor
llaors: lloances, elogis
jaquir: abandonar
Ací teniu la versió de Raimon més coneguda, també podeu escoltar-ne una diferent de Josep Teró clicant aquí:
Luis Cernuda, Te quiero / No decía palabras
Ací teniu una mostra de la poesia de Luís Cernuda perquè pugueu assaborir-la:
Te lo he dicho con el viento,
jugueteando como animalillo en la arena
o iracundo como órgano impetuoso;
Te lo he dicho con el sol,
que dora desnudos cuerpos juveniles
y sonríe en todas las cosas inocentes;
Te lo he dicho con las nubes,
frentes melancólicas que sostienen el cielo,
tristezas fugitivas;
Te lo he dicho con las plantas,
leves criaturas transparentes
que se cubren de rubor repentino;
Te lo he dicho con el agua,
vida luminosa que vela un fondo de sombra;
te lo he dicho con el miedo, te lo he dicho con la alegría,
con el hastío, con las terribles palabras.
Pero así no me basta:
más allá de la vida,
quiero decírtelo con la muerte;
más allá del amor,
quiero decírtelo con el olvido.
más allá del amor,
quiero decírtelo con el olvido.
No decía palabras,
acercaba tan sólo un cuerpo interrogante,
porque ignoraba que el deseo es una pregunta
cuya respuesta no existe,
una hoja cuya rama no existe,
un mundo cuyo cielo no existe.
La angustia se abre paso entre los huesos,
remonta por las venas
hasta abrirse en la piel, surtidores de sueño
hechos carne en interrogación vuelta a las nubes.
Un roce al paso,
una mirada fugaz entre las sombras,
bastan para que el cuerpo se abra en dos,
ávido de recibir en sí mismo
otro cuerpo que sueñe;
mitad y mitad, sueño y sueño, carne y carne,
iguales en figura, iguales en amor, iguales en deseo.
Aunque sólo sea una esperanza
porque el deseo es una pregunta cuya respuesta nadie sabe.
ávido de recibir en sí mismo
otro cuerpo que sueñe;
mitad y mitad, sueño y sueño, carne y carne,
iguales en figura, iguales en amor, iguales en deseo.
Aunque sólo sea una esperanza
porque el deseo es una pregunta cuya respuesta nadie sabe.
Pots llegir més poemes de Cernuda en les pàgines següents:
Al Tall- Darrer diumenge d'octubre
El 18 d’octubre
al Palau de Congresos de la ciutat de València
han fet el seu últim concert acompanyats d’una bona representació de
músics valencians que han estat companys d’escenari al llarg dels 39 anys de la
seua trajectòria artística.
Dins del seu disc
Deixeu que rode la roda, trobem la
cançó “Darrer diumenge d’octubre”, que ens recorda la commemoració de l’estada del rei Jaume I a la muntanya del Puig abans de la conquesta de València, i que pots llegir i escoltar a continuació.
Darrer diumenge
d'octubre,
el camí ja és ben sabut,
eixiu a la carretera
que cal aplegar-se al Puig.
La Marina i la Ribera,
l'Horta, els Ports i la Safor,
Vall d'Albaida, la Costera,
la Plana de Castelló.
Albocàsser, Elx i Alzira,
Carcaixent, Sagunt i Alcoi,
Ontinyent, Carlet, Gandia,
Almassora i Vinaròs.
El Garbí i el Puig Campana,
el Montgó i el Montcabrer,
Calderona, Bèrnia, Aitana,
Montot i Benicadell.
Darrer diumenge d'octubre,
el camí ja és ben sabut,
eixiu a la carretera
que cal aplegar-se al Puig.
el camí ja és ben sabut,
eixiu a la carretera
que cal aplegar-se al Puig.
La Marina i la Ribera,
l'Horta, els Ports i la Safor,
Vall d'Albaida, la Costera,
la Plana de Castelló.
Albocàsser, Elx i Alzira,
Carcaixent, Sagunt i Alcoi,
Ontinyent, Carlet, Gandia,
Almassora i Vinaròs.
El Garbí i el Puig Campana,
el Montgó i el Montcabrer,
Calderona, Bèrnia, Aitana,
Montot i Benicadell.
Darrer diumenge d'octubre,
el camí ja és ben sabut,
eixiu a la carretera
que cal aplegar-se al Puig.
el cant de vicent
El curs passat vam fer una sèrie d’activitats al voltant de la figura de Vicent Andrés Estellés; aquest curs encara ens trobem dins de “L’any Estellés” i, a mena de recordatori d’aquelles coses que vàrem fer, per començar els divendres poètics amb els seus versos, ací teniu una de les activitats realitzades pels alumnes d’un grup de 1r d’ESO amb al poema Cant de Vicent.
Et convidem a participar d’aquestes pàgines enviant-nos suggeriments de poemes o comentaris.
El cant de vicent from assumea
Suscribirse a:
Entradas (Atom)