Textos per a les activitats "LES NOSTRES ARRELS"

       Poema sense acabar

           J. SALVAT-PAPASSEIT

Quin doll d'aigua a la font ara que és vespre,
i la lluna s'afanya a pujar la carena!
I ronda el ca fidel a la serena
perquè al seu amo capriciós i destre
plau-li besar l'amada sota la lluna al vol
en el porxo del barri de la masia quieta
adormida pels grills,
missenyors de la cleda i dels pins.

Quin doll d'aigua a la font ara que és vespre,
i el vent també és a jóc.
I els romanins només, desperts, escolten,
perquè demà al matí puguin parlar d'amors
amb les farigoleres fins l'hora de la sesta,
que és quan reposa el pou,
i canten les cigales esguardant la ginesta,
i ells agafen el son.

Quin doll d'aigua a la font ara que és vespre,
i la lluna ha assolit les cimes cobejades,
i l'estrella primera lluerna dels camins
és perduda entremig les immenses miríades
i als confins de la terra
tots els enamorats es besen i s'estrenyen,
de l'una a l'altra serra.
Quin doll d'aigua a la font
ara que tot és nou perquè la lluna és plena.

                               JOAN SALVAT-PAPASSEIT

Vocabulari
doll: raig d'aigua. carena: biga situada al llarg de l'aresta superior de certes teulades en la qual descansen les bigues disposades en pendent. destre: hàbil, expert, en un art, en un ofici... cleda: llar, casa pairal. jóc: anar a dormir. miríades: un nombre immens.

Textos per a les activitats "LES NOSTRES ARRELS"

             

LA FLOR ROMANIAL 

(Bon viatge faci la cadernera, M. Mar BONET)

Diuen que era un rei malalt de les cames,
ni els metges més doctes no hi troben remei,
els gemecs arriben als camps i a les places,
els savis s'apleguen anit en consell.

D'entre tots s'aixeca un pobre herbolari.
Diu que té el secret de curar aquell mal:
que qualcú parteixi serà necessari
a cercar l'estranya flor romanial.

Tres fills que té el rei han partit tot d'una.
Son pare els promet -potser no ho creureu-:
que aquell que un bon dia porti la fortuna,
d'ençà d'aquell dia seà son hereu.

En tocar migdia, prop d'un encreuat,
empren cadascun el propi camí;
quan es despedien tots tres han pactat
que, passat un any, tornaran aquí.

En Bernadet xiula, compareix una àguila
disposada a fer tot quant ell voldrà.
Ell l'havia treta dels fons d'una gàbia,
car més s'estimava veure-la volar.

-Cavalca a l'esquena i agafa'm les ales.
Remuntà les boires, saltaren la mar.
Enmig de les ones, agrestes i blaves,
perdut i salvatge, s'alçava un penyal.

A dins una escletxa, oberta en la roca,
la flor venturosa s'oculta del sol,
la mà no hi arriba, ai, quasi la toca,
si els dits li creixien, la prendria al vol.

-Talla'm una cama, perllonga la mà;
colliràs tres flors en un sol ramell,
et serviràs d'una, que subjectarà
la cama trencada d'aquest pobre ocell.

Passaren els dies del temps que fixaren.
El germà major volia la flor:
ses mans envejoses, ai, que l'ofegaren,
i en un arenal enterrà el seu cor.

Son pare va fer-lo hereu de l'imperi:
li posà la capa de vellut vermell,
mentre al germà mort, en son captiveri,
talment una canya li creix un cabell.

Passava un pastor, va fer-ne un flabiol,
la veu com de flauta començà a sonar.
la gent escoltava el plany, que en un vol
arribà a l'oïda del propi germà:

-Pastor, el bon pastor,
tu em toques i no em fas mal.
M'enterraren dins l'arena
per la flor romanial.

Son pare va entendre la veu que cantava
-ningú se'n recorda, amb tant de sarau-.
El pastor insistia, la cançó tornava
i esfereïa la gent de palau:

-Germà, el mal germà,
tu em toques i em fas mal.
M'enterrares dins l'arena
per la flor romanial.

De pressa acudiren on era enterrat:
la flor que guardava li tornà la vida.
La festa es va estendre pel bosc i pel prat
i els carrers s'ompliren de murtra florida.

           MARIA DEL MAR BONET

Rondalla "la flor romanial"

Textos per a les activitats "LES NOSTRES ARRELS"

EL PI DE FORMENTOR

Miquel COSTA I LLOBERA

                              Electus ut cedri

Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera
i lluita amb les ventades que assalten la ribera,

com un gegant guerrer.

No guaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada
i li donà per terra l'esquerpa serralada,

per font la immensa mar.

Quan lluny, damunt les ones, reneix la llum divina,
no canta per ses branques l'ocell que encativam;
el crit sublim escolta de l'àguila marina
o del voltor que puja sent l'ala gegantina

remoure son fullam.

Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel;
té pluges i rosades i vents i llum ardenta,
i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta

de les amors del cel.

Arbre sublim! del geni n'és ell la viva imatge;
domina les muntanyes i aguaita l'infinit;
per ell la terra és dura, mes besa son ramatge
el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge

per glòria i per delit.

Oh sí: que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades
i, vencedor, espolsa damunt les nuvolades

sa cabellera real.

Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,
com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...

Oh vida, oh noble sort!

Amunt ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil·les aniran per la ventada

com l'au dels temporals.

          Miquel COSTA I LLOBERA

BOB DYLAN, PREMI NOBEL DE LITERATURA 2016

Bob Dylan, músic, cantant i poeta nord-americà, està considerat com una de les figures més prolífiques i influents de la seua generació en la música popular del segle XX i de principis del segle XXI.

El premi ha sigut atorgat al músic “per haver creat una nova expressió poètica dintre de la gran tradició americana de la cançó” El músic no va anar a recollir el premi a Suècia perquè tenia altres compromisos previstos. L'Acadèmia Sueca va informar que Dylan havia enviat una carta personal per comunicar la seua decisió; així i tot va acceptar el premi i rebrà els diners corresponents encara que no hagi anat a recollir-los.

ACÍ TENIU LA CANÇÓ ESCOLTA-HO EN EL VENT, 

Podeu escoltar la versió en català per 

GERARD QUINTANA

Per quants carrers l'home haurà de passar

abans que se'l vulgui escoltar?

Digue'm quants mars li caldrà travessar

abans de poder descansar?

Fins quan les bombes hauran d'esclatar

abans que no en quedi cap?

Això, amic meu,

tan sols ho sap el vent.

Escolta la resposta

dins del vent.

Quants cops haurà l'home de mirar amunt,

per tal de poder veure el cel?

Quantes orelles haurà de tenir

abans de sentir plorar al món?

Quantes morts veurà al seu costat

per saber que ha mort massa gent?

Això, amic meu,

tan sols ho sap el vent.

Escolta la resposta

dins del vent.

Fins quan una roca podrà resistir

abans que se l'endugui el mar?

Quan temps un poble haurà de patir

per manca de llibertat?

Fins quan seguirà l'home girant el cap

per tal de no veure-hi clar?

Això, amic meu,

tan sols ho sap el vent.

Escolta la resposta

dins del vent.

Blowingin the wind

(Ací podeu escoltar la de BOB DYLAN)

How many roads most a man walk down
Before you call him a man ?
How many seas must a white dove sail
Before she sleeps in the sand ?
Yes, how many times must the cannon balls fly
Before they're forever banned ?
The answer my friend is blowin' in the wind
The answer is blowin' in the wind.

Yes, how many years can a mountain exist
Before it's washed to the sea ?
Yes, how many years can some people exist
Before they're allowed to be free ?
Yes, how many times can a man turn his head
Pretending he just doesn't see ?
The answer my friend is blowin' in the wind
The answer is blowin' in the wind.

Yes, how many times must a man look up
Before he can see the sky ?
Yes, how many ears must one man have
Before he can hear people cry ?
Yes, how many deaths will it take till he knows
That too many people have died ?
The answer my friend is blowin' in the wind
The answer is blowin' in the wind.

FINS A PERDRE’S DE VISTA

Que a l’Orient regne la pau.
Que els solcs s’impregnin de suor
no pas de sang!
Que el poble més petit, al so de la cítara,
s’ompli de cants de lloança!
Que a Ponent la terra sigui fecunda.
Que l’estel es fongui en rosada,
que l’espiga esdevingui or!
Damunt les muntanyes, mentre les ovelles pasturen,
que brotin els borrons i les flors!
Que al Nord brilli l’abundor,
que la falç s’enfonsi sense parar
en l’oceà dels forments!
I els graners, obrint-se a la collita,
escampin l’alegria!
Que a Migdia els fruits siguin innombrables,
la mel brilli al cor dels russos,
que el vi ragi a doll, que les copes es desbordin!
I quan la muller jove enforni el bon pa,
que s’il·lumini d’amor! Daniel Varujan
  Daniel Varujan

Maria Àngels Anglada va col·laborar amb Maria Ohannesian per traduir al català alguns poemes del poeta armeni Daniel Varujan, la poesia del qual va traduir al francès Vahé Godel. Anglada juga amb la vida de Varujan i amb el nom del seu traductor al francès per donar vida i nom al pare del protagonista de la seua novel·la Quadern d’Aram, on inclou aquest poema atribuït al pare d’Aram (Vahé, metge i poeta armeni) que havia estat empresonat i mort a mans dels turcs.

Joan Vinyoli

Enguany se celebra el centerari del naixement de Vinyoli, per això recordem un dels seus poemes i us convidem a llegir-ne d'altres i conéixer la seua poesia.

ABANS QUE NEIXI L'ALBA

...mentre che'l danno e la vergogna dura...

MICHELANGIOLO, Rime, 247

És bo de tenir llàgrimes a punt, tancades

per si tot d'una mor

algú que estimes o llegeixes

un vers o penses en el joc

perdut

o bé, de nit, abans

que neixi l'alba, algun lladruc

esquinça el dur silenci.

I vénen els records

de tantes culpes que no has

mai expiat

i veus el derrotat

exèrcit dels homes

arrossegant els peus feixugament

per les planúries fangoses

sota la pluja, mentre xiulen

els trens.

Que tot és dur, cruel, sense pietat

i sempre el mal i la vergonya duren.

La sepultura

Recordem un poema de Roís de Corella format per tres cobles de deu versos decasíl·labs estramps.

Pertany al cicle de Lionor de Flors i hi fa una descripció ornamentada de l'arquitectura de la tomba de l'amada on també es representa la seua mort com una victòria de la dama. Pretén que en el monument funerari quede reflectit el trist desenllaç de la seua història d'amor mér forta que la mort.

Podeu trobar un comentari del poema en Anàlisis i comentaris de textos literaris catalans 3 a cura de Narcís Garolera, n. 8 dels manuals de Curial pp. 137 a 167 “Dos poemes de Joan Roís de Corella: «A Caldesa» i «La sepultura»” per Josep Romeu i Figueras.

La sepultura

En lletres d'or, tendreu en lo sepulcre.

La mia mort per excel·lent triümfo,

on clar veuran m'haveu llançat del segle,

ab honestat matant ma vida morta.

E jo, esculpit, als vostres peus, en marbre,

agenollat, mostraré gest tan simple,

que tots diran, ab los ulls corrents aigua:

“Cruel virtut, que no la pogué vençre

gest tan humil d'aquest, qui fóu un fènix

en vera amor, més amant que tot altre!”

Estareu vós d'alabaust en figura,

treta del viu; imatge de Helena,

en lo dit quart tenint un esmeragde,

i, en l'altra mà, un ram de agnus castus,

sobre lo qual planyerà una tortra;

e dirà el mot, escrit sobre verds lliris:

“Si per algú virtut se degués perdre,

sol per a vós jo la volguera rompre;

però lo mal no es deu jamés concebre

per esperar algun bé en puga nàixer.”

Si no poguí restaurar vos lo viure

sol per temor de honestat ofendre,

no us vull negar com aprenguí de doldre:

a Déu pregant guardàs del fondo carçre

vostre esperit, que al meu era conforme.

Mudarà el gest la mia forma en pedra,

quan llegiran aquest molt en la tomba:

“Pensant per mi, haveu après de plànyer.”

E no em doldrà la mia vida trista,

que sol per vós la poguí bé desprendre.