Testament.
Sonets de l’hort de palmeres
L’ANTIC
JARDÍ D ’ÍTACA (1)
I al bell mig d’aquells dies, com un
regal del temps
vaig trobar un jardí, el jardí d’un
poeta
com una ampla finestra de bat a bat
oberta
a un migjorn de colors encerclat de
palmeres.
I al jardí que trobava el temps em féu
jardins,
massissos de geranis on no deixar
memòria,
on passar com les flors, l’una igual a
les altres;
ara que el temps matava, l’ambició
finia.
Per a mi hi van créixer els rosers i les
dàlies,
crisantems, estills, fúcsies, margalides
i hortènsies
plantats amb goig i cura, cadascun en
ser temps,
Assutzenes del frare sant Pasqualet,
pastor
que resava i ballava a la cova d’Orito;
territoris d’amor els seus ulls
abastaven.
(2)
Hi havia papallones blanques i de
colors,
avespes al migdia. Hi havia els pins
gegants,
un de pinyons i un altre, d’adorn, que
es va partir,
mort pel raig; les acàcies. Hi havia els
dos llorets,
cadascun a un costat del jardí, que
rebien
l’últim raig del crepuscle. Baladres
blancs i rosa
ran mateix de la séquia. I el grandiós sambac
enramat a l’ umbracle. I un cep de raïm
blanc.
Lantanes i gesmils de colors blancs,
grocs, blaus,
els geranis vermells del corredor
central,
un llimoner amb ranques d’ empelt de
taronger,
les restes de les parres de raïm lluent,
negre
que l’avi Joan plantà i anys després
s’assecaren,
les pomeres de mata que es van perdre també.
(3)
Penjada d’una branca de la mimosa groga
veig una engronsadora on pujava de nen
feta amb uns vells cordams de munyir
palmeres;
veig bancals de tavelles amb raves ja
espigats;
veig l’agret de talls fràgils i
campanetes grogues
que al bell mig de l ‘hivern encatifa
els bancals
d’un verd tendre i florit, de grocs i
primavera;
veig reviure el camp d’Elx, segadissa de
les séquies,
maçaneres, pruneres amb botons blancs i
rosa,
munts de fem canejat per a calçar les
mates
i que així no les creme l’escalfor del
fem nou;
veig la tia Ramona que va oixant les
gallines
que escarben el jardí, i els fa nial amb
ous
d’algeps per enguiscar-les i que ponguen
ous bons.
PRIMAVERA
D’ESTIU
Horts de l’Elx més antic al mig aire de
març,
el bancals plens d’agret, la terra
blanca encara
pels aiguats de febrer. Primavera
d’estiu
que davalla i s’endinsa per la carn i
pels camps.
Hi ha encara dalt dels arbres taronges
dolces, llimes
i llimons. Les pruneres de prunes
grogues, grosses,
han ja, tot just, florit, una estampa de
blanc;
la vermella era un núvol, més s’assecà
fa una anys.
I aquests dies la pluja ha fet créixer
per l’hort
els espàrrecs, les bledes i ha cobert de
citró,
de malves, i melvins el jardí dur,
salvatge.
Pels bancals hi ha lletsons, panicros,
cama-roges.
Als magraners la fulla els comença ja a
eixir,
un esclat de marrons damunt els vells
verducs.
Tots els ametler verds.
