La sepultura

Recordem un poema de Roís de Corella format per tres cobles de deu versos decasíl·labs estramps.

Pertany al cicle de Lionor de Flors i hi fa una descripció ornamentada de l'arquitectura de la tomba de l'amada on també es representa la seua mort com una victòria de la dama. Pretén que en el monument funerari quede reflectit el trist desenllaç de la seua història d'amor mér forta que la mort.

Podeu trobar un comentari del poema en Anàlisis i comentaris de textos literaris catalans 3 a cura de Narcís Garolera, n. 8 dels manuals de Curial pp. 137 a 167 “Dos poemes de Joan Roís de Corella: «A Caldesa» i «La sepultura»” per Josep Romeu i Figueras.

La sepultura

En lletres d'or, tendreu en lo sepulcre.
La mia mort per excel·lent triümfo,
on clar veuran m'haveu llançat del segle,
ab honestat matant ma vida morta.
E jo, esculpit, als vostres peus, en marbre,
agenollat, mostraré gest tan simple,
que tots diran, ab los ulls corrents aigua:
Cruel virtut, que no la pogué vençre
gest tan humil d'aquest, qui fóu un fènix
en vera amor, més amant que tot altre!”

Estareu vós d'alabaust en figura,
treta del viu; imatge de Helena,
en lo dit quart tenint un esmeragde,
i, en l'altra mà, un ram de agnus castus,
sobre lo qual planyerà una tortra;
e dirà el mot, escrit sobre verds lliris:
Si per algú virtut se degués perdre,
sol per a vós jo la volguera rompre;
però lo mal no es deu jamés concebre
per esperar algun bé en puga nàixer.”

Si no poguí restaurar vos lo viure
sol per temor de honestat ofendre,
no us vull negar com aprenguí de doldre:
a Déu pregant guardàs del fondo carçre
vostre esperit, que al meu era conforme.
Mudarà el gest la mia forma en pedra,
quan llegiran aquest molt en la tomba:
Pensant per mi, haveu après de plànyer.”
E no em doldrà la mia vida trista,
que sol per vós la poguí bé desprendre.