LA NOSTRA REBEL·LIÓ


Torcar la pols sembla monòton,
i el drap –amunt i avall- és groc
com tot el cansament que ens vessa.

Torcar la pols –diuen algunes-
és esborrar el pas del temps
que cau sobre totes les coses
i s´esmicola a poc a poc.

Torcar la pols cada matí
és el cilici que portem
sobre la carn, i ens dol vivíssim
i molt aspre. I jo per consolar-me,
només per consolar-me, pense
que també podria ésser el ferm
motiu de la nostra rebel·lió.

Conjugació en primera persona. (1969)

Textos per a les activitats "LES NOSTRES ARRELS"

A partir d'ací tens un llistat de poesies que utilitzarem en el treball interdisciplinar que hem proposat i que porta el títol "Les nostres arrels". En cada pàgina tens diferents enllaços en els quals trobaràs informació dels autors, la versió musicada d'alguns dels poemes o altres qüestions que potser t'agraden. 




(Bon viatge faci la cadernera, M. Mar BONET)


En una illa del mar grec
-temps era temps!-,
una jovençana plora
d'enyoraments.
Son estimat va partir
en un vaixell
cap a la guerra dels moros,
-ai quin turment!-.
Bé mirava la mar clara
vers el ponent,
i escoltava la remor
de tots els vents,
per veure si sentiria
l'estimat seu.
Mai no arribava la barca,
-temps era temps!-.

Morien els anys i els dies
dins la mar plana.
De tant esperar, la jove
tornava un arbre.

Del cos en sorgí la soca,
de les mans, branques.
I els peus posaren arrels
en terra amarga.
Tornà un ametller tan bell,
la jovençana,
que escampava plans y tanys
per la mar plana.

Un dia, passats els dies
i les setmanes,
el jovencell va tornar
de les batalles.
Tot d'una que tocà terra
va veure l'arbre.
Amb les branques va conèixer
sa enamorada.
Va córrer desesperat
per abraçar-la,
i l'ametller es va omplir
de flors rosades.
           MARIA DEL MAR BONET

Textos per a les activitats "LES NOSTRES ARRELS"

       TEMPORAL

Trista l'auba se desperta.
Damunt la costa deserta
llança l'àguila son crit;
i, pel vent espellissades,
passen negres nuvolades
com a robes esqueixades
del vel immens de la nit.

La mar creixent s'avalota,
la negror que l'encapota
claps de sol fan llambrajar;
i corrent a la ribera,
entre espessa polseguera
encrespen la caballera
los blancs cavalls de la mar.

Ronca la cova rodona,
fingint a cada cop d'ona
bramuls de monstre furiós;
i xucla l'aigua i la llança:
si el sol a ferir-la alcança,
per entre l'escuma dansa
un iris meravellós.

Allà on la mar més s'arbora
dins l'escuma bullidora,
els monstruosos esculls
cobrar la vida pareixen...
i guaiten i desapareixen,
com a molars qui es deleixen
entre les ones reülls.

La fantàstica muntanya
més alta sembla i estranya
amb lo front mig encobert.
La roca immòbil, aspriva,
per que guaiti pensativa
com aguaita el temps que arriba
la gran Esfinx del desert.


Allà baix, dins la calanca,
jau damunt l'arena blanca
el llaüt del pescador.
Vola planyent la gavina;
i àgil l'àguila marina
revolta el cap que s'empina,
formidable Adamastor.

O tu, que amb art fatigosa
cerques la forma grandiosa
de lo sublim enyorat,
vina a veure una vegada
nostra ribera escarpada,
obra de Déu que, inspirada,
va esculpint la Tempestat.

I aquesta és l'hora, oh poeta!
Quan la ventada desfeta
vola damunt del Senyor,
dins la nuvolada obscura
la ribera es transfigura!
També la santa natura
té son moment de Tabor!

Textos per a les activitats "LES NOSTRES ARRELS"

   

Voldria ta ciència,
Arbre, per al meu cor,
Tu que en el temps geliu ets paciència
I en dia ardent aboques un tresor.
Verd amuntegament d'onades blancs
Amb un sospir de pau en cada floc,
El moviment dels núvols agermanes
Amb el descans del roc.
Va a cada arbre una cèlica fortuna:
L'auró té deixes d'alba en el fullam recent,
El bedoll s'enamora de la lluna,
en el pi hi ha ditades del ponent.

Cap arbre com el freixe per alta ocelleria
Quan apaivaga el dia,
Tot lent, un vel ombriu;
I quan, de matinada, la boira s'esgarria,
Són cabelleres d'àngel els àlbers vora el riu.
Palpita el vern, de somnis nocturns en recordança.
Tot cintes d'aigua màgica és el desmai suau.
L'om crida el flabiol per a la dansa.
El faig és una església. El roure és un palau.
Tot home es plany, i l'arbre l'espera i l'aixopluga;
Li val el foc i l'aigua, li gronxa l'esperit.
Uns arbres són finestra que l'oratjol belluga,
I d'altres són com una nit.
Trigo, mandrós, d'un encís d'arbre a fer-me lliure;
ullcluc, si sento un arbre m'apar tota la mar;
i un de davant la meva finestra, fa que encar
no em dolgui prou de viure.
És en el llibre de consol que un dia
El Fill de l'home un orb guarí,
I aquell tornat de tenebror s'esfereïa
En descobrint els vianants en el matí.
-- Veig arbres que caminen- agenollat va dir.
Uns arbres amb follia que corre i poc s'acaba;
Arbres que mena a vagareig,
En lloc del pur misteri de la saba,
La sang en sotragueig.

--¿On vas?- les fulles diuen amb llur fidel frisança.
La branca puja sense cap pensament de mal.
Arbre frenat en una fèrtil esperança,
Atura'm tu, si cal.
                  JOSEP CARNER

Textos per a les activitats "LES NOSTRES ARRELS"

MÀRIUS TORRES   




Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau.

I escolto la teva aigua tremolosa i amiga,
de la font a la mar, la nostra pàtria antiga.

                                    Màrius Torres

Textos per a les activitats "LES NOSTRES ARRELS"

JOSEP MARIA DE SEGARRA

Vinyes verdes vora el mar,
ara que el vent no
remuga,
us feu més verdes i encar
teniu la fulla
poruga,
vinyes verdes vora el mar.
Vinyes verdes del coster,
sou més fines que la
userda.
Verd vora el blau mariner,
vinyes amb la fruita verda,
vinyes verdes del coster.
Vinyes verdes, dolç repòs,
vora la vela que passa;
cap al mar
vincleu el cos
sense decantar-vos massa,
vinyes verdes, dolç repòs.
Vinyes verdes, soledat
del verd en l'hora calenta.
Raïm i cep retallat
damunt la terra lluenta;
vinyes verdes, soledat.
Vinyes que dieu adéu
al
llagut i a la gavina,
i al fi serrellet de neu
que ara neix i que ara fina...
Vinyes que dieu adéu!
Vinyes verdes del meu cor...
Dins del cep s'adorm la tarda,
raïm negre,
pàmpol d'or,
aigua, penyal i
basarda.
Vinyes verdes del meu cor...
Vinyes verdes vora el mar,
verdes a punta de dia,
verd suau cap al tard...
Feu-nos sempre companyia,
vinyes verdes vora el mar!

        J,M. de SEGARRA

Textos per a les activitats "LES NOSTRES ARRELS"

                 CAMÍ FLORIT

Llevamà, card, fonollassa,
rosella, cascall, lletsó,
vinagrella, corritjola,
ginesta, aritja, fonoll,
passionera, cugula,
mare-selva, safrà bord,
floravia, canyaferla,
baladre, argelaga, albó,
falguera, olivarda, estepa,
clavell de moror, coscoll,
heura, contell, englantina,
vidalba, murta, maimó,
cama-roja, campaneta,
ravenissa, bruc, guixó
(i en l'aire color de vaume
l'esgarrifança d'un poll). 
        JOSEP MARIA LLOMPART

Textos per a les activitats "LES NOSTRES ARRELS"

JOAN ALCOVER   


DESOLACIÓ

Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.

Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sens entranyes que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.

I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.

Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.
                                                 JOAN ALCOVER

Textos per a les activitats "LES NOSTRES ARRELS"




Lentes alzines, maternals figueres,
pollancres cristal.lins, dring de font viva,
esclarissades ombres de l'oliva,
armat esvolot mut de romegueres,
el pomerar pintat, fresques pereres,
arrodonida eufòrbia, pleta freda,
amb flors l'albó com d'engruixada seda,
roques llises, capblaus, esparregueres,
pedra amb un liquen, groc com la moneda
del temps que calla entre les caderneres,
blaus, espigats espígols, llentrisqueres
mates enceses, escanya-rossins,
fua aturada dels cabridencs pins
que s'enfilen amb xiulo a les voreres
d'arran de mar, esmusses carritxeres,
escambuixades penyes, vent gregal,
mar: esperit escènic, fonda sal,
roques brescades, conques salineres ...
Ran de rel com llengua romanial
pateix flor el romaní de les caeres. 
                   BLAI BONET

Textos per a les activitats "LES NOSTRES ARRELS"

Testament. Sonets de l’hort de palmeres

L’ANTIC JARDÍ D ’ÍTACA (1)
I al bell mig d’aquells dies, com un regal del temps
vaig trobar un jardí, el jardí d’un poeta
com una ampla finestra de bat a bat oberta
a un migjorn de colors encerclat de palmeres.

I al jardí que trobava el temps em féu jardins,
massissos de geranis on no deixar memòria,
on passar com les flors, l’una igual a les altres;
ara que el temps matava, l’ambició finia.

Per a mi hi van créixer els rosers i les dàlies,
crisantems, estills, fúcsies, margalides i hortènsies
plantats amb goig i cura, cadascun en ser temps,

Assutzenes del frare sant Pasqualet, pastor
que resava i ballava a la cova d’Orito;
territoris d’amor els seus ulls abastaven.




                          (2)
Hi havia papallones blanques i de colors,
avespes al migdia. Hi havia els pins gegants,
un de pinyons i un altre, d’adorn, que es va partir,
mort pel raig; les acàcies. Hi havia els dos llorets,

cadascun a un costat del jardí, que rebien
l’últim raig del crepuscle. Baladres blancs i rosa
 ran mateix de la séquia. I el grandiós sambac
enramat a l’ umbracle. I un cep de raïm blanc.

Lantanes i gesmils de colors blancs, grocs, blaus,
els geranis vermells del corredor central,
un llimoner amb ranques d’ empelt de taronger,

les restes de les parres de raïm lluent, negre
que l’avi Joan plantà i anys després s’assecaren,
 les pomeres de mata que es van perdre també.




(3)
Penjada d’una branca de la mimosa groga
veig una engronsadora on pujava de nen
feta amb uns vells cordams de munyir palmeres;
veig bancals de tavelles amb raves ja espigats;

veig l’agret de talls fràgils i campanetes grogues
que al bell mig de l ‘hivern encatifa els bancals
d’un verd tendre i florit, de grocs i primavera;
veig reviure el camp d’Elx, segadissa de les séquies,

maçaneres, pruneres amb botons blancs i rosa,
munts de fem canejat per a calçar les mates
i que així no les creme l’escalfor del fem nou;

veig la tia Ramona que va oixant les gallines
que escarben el jardí, i els fa nial amb ous
d’algeps per enguiscar-les i que ponguen ous bons.



PRIMAVERA D’ESTIU
Horts de l’Elx més antic al mig aire de març,
el bancals plens d’agret, la terra blanca encara
pels aiguats de febrer. Primavera d’estiu
que davalla i s’endinsa per la carn i pels camps.

Hi ha encara dalt dels arbres taronges dolces, llimes
i llimons. Les pruneres de prunes grogues, grosses,
han ja, tot just, florit, una estampa de blanc;
la vermella era un núvol, més s’assecà fa una anys.

I aquests dies la pluja ha fet créixer per l’hort
els espàrrecs, les bledes i ha cobert de citró,
de malves, i melvins el jardí dur, salvatge.

Pels bancals hi ha lletsons, panicros, cama-roges.
Als magraners la fulla els comença ja a eixir,
un esclat de marrons damunt els vells verducs.

Tots els ametler verds.

              Gaspar JAEN URBAN

Textos per a les activitats "LES NOSTRES ARRELS"

   JOSEP CARNER  Arbres
  
 CONVERSA

Hi ha un xiprer vora l'ermita
i un pollanc damunt el prat;
l'un, enterc com una fita,
l'altre, amb bres d'enamorat.

EL POLLANC
Tot llueix, tot enraona,
ja s'ha fos l'última neu,
¿si parléssim una estona,
tu tan greu i jo tan lleu?
(Drets com som, d'igual altesa,
tu en la pols i jo en el llim.)

EL XIPRER
Jo tinc veu... mig desapresa,

EL POLLANC
Parlarem de cim a cim.
Cada fulla se m'esbulla,
afanyosa d'un intent;
aire i goig en cada fulla
i no mai remordiment.

EL XIPRER
Só el més fort dels sentinelles,
seny i terme dels destins,
¡oh pagat de sedes belles,
llamineigs i lluentins!

EL POLLANC
Canto al vent, com l'esperança.

EL XIPRER
Esfullant-se al reguerol.

EL POLLANC
Viure i veure és una dansa.

EL XIPRER
Tota dansa fina en dol.

EL POLLANC
L'endemà de folles fúries
l'aigua tresca, el dia és dolç;
munten besos i cantúries
del corquim i de la pols.

EL XIPRER
¡Vanitat d'ombra enflocada!
¿No pots veure des d'ací
el gran corb de l'estelada
que devora tot matí?
Jo i la mort fem una crida:
PROU VIVENTS I PROU DISSORT.

EL POLLANC
Si finéssim jo i la vida
finaria fins la mort. 
       JOSEP CARNER    (si cliques veuràs un documental amb el títol: "Josep Carner el poeta nòmada"

Textos per a les activitats "LES NOSTRES ARRELS"

       Poema sense acabar
external image 2005%20Fuente%20de%20la%20Alameda.jpg           J. SALVAT-PAPASSEIT

Quin doll d'aigua a la font ara que és vespre,
i la lluna s'afanya a pujar la carena!
I ronda el ca fidel a la serena
perquè al seu amo capriciós i destre
plau-li besar l'amada sota la lluna al vol
en el porxo del barri de la masia quieta
adormida pels grills,
missenyors de la cleda i dels pins.

Quin doll d'aigua a la font ara que és vespre,
i el vent també és a jóc.
I els romanins només, desperts, escolten,
perquè demà al matí puguin parlar d'amors
amb les farigoleres fins l'hora de la sesta,
que és quan reposa el pou,
i canten les cigales esguardant la ginesta,
i ells agafen el son.

Quin doll d'aigua a la font ara que és vespre,
i la lluna ha assolit les cimes cobejades,
i l'estrella primera lluerna dels camins
és perduda entremig les immenses miríades
i als confins de la terra
tots els enamorats es besen i s'estrenyen,
de l'una a l'altra serra.
Quin doll d'aigua a la font
ara que tot és nou perquè la lluna és plena
.

                               
JOAN SALVAT-PAPASSEIT

Vocabulari
doll: raig d'aigua. carena: biga situada al llarg de l'aresta superior de certes teulades en la qual descansen les bigues disposades en pendent. destre: hàbil, expert, en un art, en un ofici... cleda: llar, casa pairal. jóc: anar a dormir. miríades: un nombre immens.